La visió és un procés neurològic en la que estan implicades 35 àrees cerebrals.

La optometria comportamental, estudia el processament i el rendiment visual a nivell cerebral i treballa mitjançant exercicis personalitats la recuperació o l’estimulació d’aquestes.

Mitjançant exercicis personalitzats treballem a nivell motor i sensorial a través de les vies d’entrada visuals i auditives perquè hi hagi una resposta ràpida i efectiva.

Per millorar el funcionament visual es treballen els moviments oculars, l’acomodació, la integració binocular, la lateralitat i direccionalitat així com les habilitats perceptives i motrius per fer un treball global així aconseguim el màxim rendiment del nostre sistema visual.

Hi ha diverses tècniques de treball, des de les funcionals fins al treball amb tecnologia d’última generació segons cada cas.

Entrenament visual esportiu

L’entrenament visual esportiu és una disciplina personalitzada i dissenyada per esportistes, on l’usuari realitza una sèrie d’exercicis que ens permeten potenciar:

  • Concentració
  • Visió perifèrica
  • Coordinació ull-ma-peu
  • Agudesa visual estàtica
  • Agudesa visual dinàmica
  • Estereopsis
  • Temps i velocitat de reacció
  • Visió binocular
  • Sensibilitat al contrast
  • Percepció de l’espai

 

Totes aquestes habilitats impliquen l’entrenament de múltiples capacitats, oculars, cerebrals i físiques. D’aquesta forma podem obtenir un major èxit en activitats esportives.

Neuroestimulació visual

Diverses patologies neurològiques produeixen una disminució de les habilitats visuals.

Un entrenament personalitzat, monotonitzat per un expert, permet que mitjançant estimulació sensorial, es puguin produir modificacions neuronals, que són la base de la plasticitat cerebral.

D’aquesta forma el pacient podrà potenciar les seves habilitats cognitives.

Destinat a:

  • Pacients amb lesions cerebrals congènites
  • Pacients amb lesions cerebrals traumàtiques
  • Pacients amb lesions cerebrals degeneratives

Baixa visió

Un pacient té baixa visió, quan després de la millor correcció òptica, la seva agudesa visual és menor o igual a 0.3 o el seu camp visual és inferior a 20º.

Diferents malalties oculars poden ser l’origen de la baixa visió.

Exemple d’elles són:

  • DMAE (Degeneració màcula associada a l’edat)
  • Retinopatia diabètica
  • Glaucoma
  • Retinosis Pigmentària entre altres.

Potenciar les habilitats visuals que resten, és clau per millorar la qualitat de vida. Un entrenament personalitzat, monotonitzat per un expert, sumat a les ajudes òptiques, permeten recuperar la funcionalitat per a certes activitats quotidianes i poder millorar la qualitat de vida del pacient.

Dificultats d’aprenentatge

A través de la visió rebem més d’un 70 % de la informació del nostre entorn, qualsevol interferència en les habilitats visuals, impedeix un desenvolupament adequat a nivell físic i intel·lectual.

Les habilitats visuals bàsiques són:

Agudesa visual: : És la capacitat de veure-hi nítidament tant de lluny com de prop.

Acomodació: Mantenir la nitidesa al fer canvis ràpids d’enfocament de lluny a prop i viceversa, és una acció necessària per mantenir l’atenció visual.

Integració binocular: Capacitat per coordinar els dos ulls i important per la visió en relleu.

Moviments oculars: Permeten la fixació, la precisió i la velocitat per un bon seguiment en la lectura i l’escriptura.

Lateralitat: És la consciència de dreta i esquerra en un mateix i en l’espai. Important en l’eficàcia lectora i la direccionalitat de lletres i nombres.

Percepció visual: Habilitat per reconèixer informació, visualitzar-la, memoritzar-la i interpretar-la de forma correcta.

Estrabismes

És el desviament de l’alineació d’un ull respecte l’altre i implica una descoordinació entre la musculatura ocular.

L’estrabisme és congènit o es desenvolupa durant la infància o després d’un traumatisme o patologia ocular i pot causar una ambliopia.

Ambliopies

L’ambliopia també coneguda com ull gandul, és la disminució de capacitat visual d’un ull o d’ambdós per falta d’ús durant l’aprenentatge visual, és una patologia desenvolupada en la infància i si no es tracta persisteix en edat adulta.

En molts casos no dóna símptomes per tant és important un bon diagnòstic. Les causes poden ser orgàniques, per una gran diferència de graduació entre un ull i l’altre, un estrabisme o bé un defecte òptic.

Control de la miopia

Mitjançant tractaments específics es pot evitar o retardar la progressió de miopia durant l’infància o adolescència reduint l’estrès i la fatiga visual associats al desenvolupament i la progressió d’aquesta.

Reflexos primitius

Els reflexos primitius o arcaics són un conjunt de moviments involuntaris realitzats pels nadons davant de diversos estímuls sensorials, que li permeten la supervivència en les primeres setmanes de vida. Aquests moviments involuntaris van desapareixent durant els primers mesos o anys de vida, i es van transformant en moviments cada cop més voluntaris.

Cada reflexe té una determinada funció, però si no s’integren adequadament durant el desenvolupament del nadó, interferiran en la correcta maduració del sistema nerviós central i dificultarà l’adquisició de noves habilitats, així com els moviments voluntaris i funcionals.

Deficiències en aquests reflexos poden provocar:

  • Un to muscular més baix
  • Un to muscular normal, pobre en equilibri i coordinació
  • Que sigui maldestre en els esports, s’ensopega o xoca molt
  • Els hi costa estar asseguts, adopten males postures la taula, estirant-s’hi, seuen en W o caminen de puntetes
  • Dificultats oculomotores de percepció visual i de l’espai
  • Dificultat de concentració i lateralitat
  • Problemes de lecto-escriptura i confondre algunes lletres per d’altres
  • Dificultat per tasques de motricitat fina, molts realització de moviments de boca amb la manipulació de coses
  • Acostumen a ser nens excessivament porucs, espantadissos, insegurs, dependents…