Optometria

La visió és un procés neurològic en la que estan implicades 35 àrees cerebrals.

La optometria comportamental, estudia el processament i el rendiment visual a nivell cerebral i treballa mitjançant exercicis personalitats la recuperació o l’estimulació d’aquestes.
Mitjançant exercicis personalitzats treballem a nivell motor i sensorial a través de les vies d’entrada visuals i auditives perquè hi hagi una resposta ràpida i efectiva.
Per millorar el funcionament visual es treballen els moviments oculars, l’acomodació, la integració binocular, la lateralitat i direccionalitat així com les habilitats perceptives i motrius per fer un treball global així aconseguim el màxim rendiment del nostre sistema visual.
Hi ha diverses tècniques de treball, des de les funcionals fins al treball amb tecnologia d’última generació segons cada cas.

Entrenament visual esportiu

L’entrenament visual esportiu és una disciplina personalitzada i dissenyada per esportistes, on l’usuari realitza una sèrie d’exercicis que ens permeten potenciar:
  • Concentració
  • Visió perifèrica
  • Coordinació ull-ma-peu
  • Agudesa visual estàtica
  • Agudesa visual dinàmica
  • Estereopsis
  • Temps i velocitat de reacció
  • Visió binocular
  • Sensibilitat al contrast
  • Percepció de l’espai
Totes aquestes habilitats impliquen l’entrenament de múltiples capacitats, oculars, cerebrals i físiques. D’aquesta forma podem obtenir un major èxit en activitats esportives.
Especialista i pacient interactuant amb una pantalla interactiva
Especialista fent una prova de lents amb diferents filtres de color a una pacient

Neuroestimulació visual

Diverses patologies neurològiques produeixen una disminució de les habilitats visuals.
Un entrenament personalitzat, monotonitzat per un expert, permet que mitjançant estimulació sensorial, es puguin produir modificacions neuronals, que són la base de la plasticitat cerebral.
D’aquesta forma el pacient podrà potenciar les seves habilitats cognitives.
Destinat a:
  • Pacients amb lesions cerebrals congènites
  • Pacients amb lesions cerebrals traumàtiques
  • Pacients amb lesions cerebrals degeneratives

Baixa visió

Un pacient té baixa visió, quan després de la millor correcció òptica, la seva agudesa visual és menor o igual a 0.3 o el seu camp visual és inferior a 20º.
Diferents malalties oculars poden ser l’origen de la baixa visió.
Exemple d’elles són:
  • DMAE (Degeneració màcula associada a l’edat)
  • Retinopatia diabètica
  • Glaucoma
  • Retinosis Pigmentària entre altres.
Potenciar les habilitats visuals que resten, és clau per millorar la qualitat de vida. Un entrenament personalitzat, monotonitzat per un expert, sumat a les ajudes òptiques, permeten recuperar la funcionalitat per a certes activitats quotidianes i poder millorar la qualitat de vida del pacient.
Senyor fent una prova de visió amb una lupa
Noi amb ulleres mirant un llibre d'aprop

Dificultats d'aprenentatge

A través de la visió rebem més d’un 70 % de la informació del nostre entorn, qualsevol interferència en les habilitats visuals, impedeix un desenvolupament adequat a nivell físic i intel·lectual.
Les habilitats visuals bàsiques són:
Agudesa visual: És la capacitat de veure-hi nítidament tant de lluny com de prop.
Acomodació: Mantenir la nitidesa al fer canvis ràpids d’enfocament de lluny a prop i viceversa, és una acció necessària per mantenir l’atenció visual.
Integració binocular: Capacitat per coordinar els dos ulls i important per la visió en relleu.
Moviments oculars: Permeten la fixació, la precisió i la velocitat per un bon seguiment en la lectura i l’escriptura.
Lateralitat: És la consciència de dreta i esquerra en un mateix i en l’espai. Important en l’eficàcia lectora i la direccionalitat de lletres i nombres.
Percepció visual: Habilitat per reconèixer informació, visualitzar-la, memoritzar-la i interpretar-la de forma correcta.

Estrabismes

És el desviament de l’alineació d’un ull respecte l’altre i implica una descoordinació entre la musculatura ocular.
L’estrabisme és congènit o es desenvolupa durant la infància o després d’un traumatisme o patologia ocular i pot causar una ambliopia.
Especialistes fent una prova de visió a un noi
Especialista posant un pedaç de pirata a una nena

Ambliopies

L’ambliopia també coneguda com ull gandul, és la disminució de capacitat visual d’un ull o d’ambdós per falta d’ús durant l’aprenentatge visual, és una patologia desenvolupada en la infància i si no es tracta persisteix en edat adulta.
En molts casos no dóna símptomes per tant és important un bon diagnòstic. Les causes poden ser orgàniques, per una gran diferència de graduació entre un ull i l’altre, un estrabisme o bé un defecte òptic.

Control de la miopia

Mitjançant tractaments específics es pot evitar o retardar la progressió de miopia durant l’infància o adolescència reduint l’estrès i la fatiga visual associats al desenvolupament i la progressió d’aquesta.
Noia asseguda mirant el telèfon mòvil
Especialista donant un llapis de colors a una nena petita

Reflexos primitius

Els reflexos primitius són un conjunt de moviments innats de el sistema nerviós central, realitzats pel nadó davant diversos estímuls sensorials, que li permet desenvolupar-se des del naixement.
Aquests moviments involuntaris es van integrant durant els primers mesos de vida transformant-se en moviments cada vegada més voluntaris.
Els nadons tenen 70 reflexos primitius presents en la vida intrauterina i en el naixement.
Cada reflex té una determinada funció, però, si no s’integren correctament durant el desenvolupament de l’nounat, interferiran en la correcta maduració de sistema nerviós central, dificultant així l’adquisició de noves habilitats.
És especialment important fer una valoració en:
  • Nens prematurs
  • Nens nascuts per cesària
  • Nens nascuts sota part amb fòrceps
  • Nens nascuts en parts complicats
  • Nens amb alteració de la son
  • Nens que no toleren viatjar en automòbil
  • Nens amb problemes d’aprenentatge
  • Nens que no toleren les etiquetes de la roba
Les no integracions d’aquests reflexos poden provocar:
  • To muscular baix
  • To muscular més alt del normal
  • Dificultat en l’equilibri i la coordinació
  • Disminució d’habilitats en l’esport, problemes per aprendre a donar la tombarella, saltar a peu coix o anar en bicicleta
  • Impulsivitat, els costa estar asseguts, s’asseuen en W, o caminen de puntetes
  • Hiperactivitat
  • Hipersensibilitat a la llum, a el tacte, als estímuls visuals o kinestèsics
  • Dificultats oculomotoras de percepció visual i d’espai
  • Dislèxia i dificultats en l’aprenentatge. solen confondre unes lletres per unes altres, paraules entretallades, llenguatge pobre i tardà
  • Dificultat d’atenció i concentració
  • Problemes de lecto-escriptura, mala lletra
  • Males postures a l’escriure
  • Es distreuen amb facilitat i solen tenir problemes per organitzar tasques
  • Problemes de lateralitat i moviments creuats
  • Mareig en moviment
  • Enuresi i dificultat en el control d’esfínters
  • Acostumen a ser nens excessivament porucs, insegurs i dependents
  • Problemes de comportament, molt introvertit i tímid, o molt agressiu